Eslida

Eslida es troba a la comarca de la Plana Baixa i és l'entrada sud-oriental a la Serra d'Espadà, un dels grans pulmons verds de la Comunitat Valenciana. La plaça de l'Ajuntament està a uns 370 metres d'altitud, mentre que el cim del Puntal de l'Aljub arriba als 950. La seua orografia, de muntanyes agrestes i barrancs, està poblada de pins i surers i de cultius d'ametler i olivera, amb un clima més sec que el de la Plana, suau a l'hivern i fresc a l'estiu, i nombroses fonts medicinals repartides pel terme.

El nucli antic és un laberint de carrerons estrets, retorçats i costeruts que recorden una medina àrab. En ell destaquen l'església del Salvador, del segle XVII, i l'edifici de l'ajuntament, i des del poble ixen passejos cap al castell, el calvari i els voltants, com el barranc de l'Oret i el seu antic aqüeducte.

Amb restes de l'edat del bronze a la cova de l'Oret, Eslida va viure la seua època d'esplendor amb els musulmans, que van deixar una escola alcorànica, alqueries, sistemes de reg i cultius. Jaume I li va atorgar carta de poblament el 1247, i el 1526 les seues muntanyes van ser escenari de la batalla de la Serra d'Espadà. Després de l'expulsió dels moriscos el 1609 va arribar una etapa difícil que va acabar el 1653 amb la repoblació del duc de Medinaceli, i al segle XVIII es van explotar mines de cinabri.

Hui a Eslida conviuen la indústria de transformació del suro, la construcció, el comerç, la restauració i l'agricultura de secà. És un destí ideal per al senderisme i per a descobrir la cultura i la natura de la Serra d'Espadà.