Zucaina

Sucaina ofereix bonics paisatges de muntanya, amb extensos boscos de pi que donen ombra a nombroses fonts. El poble s'assenta al vessant d'un tossal de pendents suaus que s'obri al pla, i el seu terme convida a recórrer senders entre pinedes, masos i antics pilons de devoció que marquen els camins.

Els carrers són estrets i s'adapten al terreny, amb cases de clara influència morisca. Els principals edificis són l'Ajuntament, la Casa Abadia i l'església parroquial, i als afores hi ha l'ermita de Santa Anna, patrona de la localitat.

D'origen àrab, Sucaina és un exemple de poble musulmà de muntanya la història del qual corre paral·lela a la dels moriscos. Després de la seua expulsió el 1609 va patir un fort despoblament del qual s'ha anat recuperant a poc a poc, en dura competència amb l'èxode rural que afecta les terres de l'interior.

L'economia es basa en l'agricultura, amb l'avellaner com a cultiu principal, cosa poc habitual a la província. És un lloc ideal per a desconnectar i gaudir de la natura de l'Alt Millars.