

Torralba del Pinar s'alça sobre els forts pendents septentrionals de la serra d'Espadà, que baixen cap a la vall del Millars. El seu terme, de gran valor ambiental, rarament baixa dels 700 metres i en diversos punts frega els 1.000. El clima és de transició entre el mediterrani i el de muntanya, amb hiverns en què no és estrany veure nevar.
El passeig pel nucli porta a la plaça de l'Església i a l'església del Santíssim Salvador; als afores s'alça l'ermita de Santa Bàrbara, patrona del poble. El plànol dels seus carrers conserva una disposició molt antiga que paga la pena recórrer amb calma.
El seu origen es discuteix: uns el situen en una alqueria àrab i altres al segle XVI, com a part de la Baronia d'Aiòder. Un document del rei almohade Abú Zeyt ja esmenta el poblat de Vialeba, i el testament del seu fill, conservat a la catedral de València, cita el castell de Vialeba i Torralba.
Hui els veïns viuen dels serveis, la construcció i les brigades forestals, al costat de xicotetes explotacions d'hortalisses, cirerers, oliveres i ametlers. És un destí perfecte per al senderisme dins del Parc Natural de la Serra d'Espadà.

Torralba del Pinar honora la seua patrona, Santa Bàrbara, amb unes festes de marcat caràcter religiós. El dia gran, tot el poble pelegrina fins a l'ermita que porta el seu nom, en una jornada de convivència que reuneix veïns i persones amb arrels a la localitat. Les celebracions es completen amb els actes dedicats al Crist de l'Agonia.
