

Vilanova d'Alcolea ocupa un xicotet tossal a uns 400 metres d'altitud, envoltat d'un paisatge rural i mediterrani de cultius de secà. Els seus carrers estrets conserven el sabor tradicional dels pobles de la Plana i ofereixen àmplies vistes sobre els camps del voltant.
Entre les cases encara apareixen trams de l'antiga muralla àrab. El gran monument és l'església de Sant Bartomeu, del segle XVII i reformada al XVIII, amb una bella portada classicista de 1740, un esvelt campanar i un retaule barroc dels germans Capuz. Aprofitant el pendent del tossal s'alça el Calvari, les estacions del qual guarden peces de ceràmica de l'Alcora i Onda del segle XVIII i que culmina en una ermita decorada amb frescos del pintor morellà Joaquín Oliet.
Les troballes iberes demostren un poblament molt antic. Amb el pas de la Via Augusta va sorgir l'estació romana d'Ildum, i en època musulmana la població es va traslladar al tossal i es va emmurallar al costat d'una xicoteta torre, origen del nom Alcolea. Després de la conquesta cristiana de 1235 va rebre carta pobla de Blasco d'Alagó el 1237 i una altra de l'Orde de Calatrava el 1244; el 1293 va passar a l'Orde del Temple, que la va vincular al castell de Peníscola i li va donar el títol de vila.
L'agricultura de garroferes, ametlers, oliveres i vinyes conviu hui amb noves plantacions de cítrics i amb una destacada ramaderia porcina i avícola.

La festa de Sant Antoni de Vilanova d'Alcolea és una de les més originals de la província per la unió entre animals i foc. L'organitzen els majorals, que es renoven cada any. En el seu acte central, la Processó de la Matxà, els cavalls, engalanats i protegits, travessen amb els genets les fogueres enceses al pas de la processó. Després arriba el tropell, una antiquíssima cursa de cavalls l'inici de la qual ningú no coneix per endavant i que acaba al carrer dels Majorals.
