Vinaròs

Vinaròs s'estén pel pla conegut com el Pla de Vinaròs, a la vora de la Mediterrània i a uns 80 quilòmetres al nord de Castelló. Els seus més de 96 quilòmetres quadrats de terme combinen horta, platges urbanes i xicotetes cales, amb un clima temperat i suau tant a l'hivern com a l'estiu.

El nucli antic coincideix amb el centre comercial de la ciutat i es recorre per carrerons estrets fins a l'església arxiprestal de l'Assumpció, la seua gran joia artística, amb una espectacular portada barroca. El passeig marítim, la llotja i el port pesquer, on cada vesprada se subhasta el peix fresc, completen una visita imprescindible.

A la muntanya del Puig es conserven les restes d'un poblat iber fortificat amb un singular camp de pedres clavades per a frenar la cavalleria. Vinaròs va rebre carta pobla el 29 de setembre de 1241 de mans de Ramon d'Alós, a qui Jaume I havia cedit aquestes terres. Emmurallada al segle XIV, va créixer al XVI gràcies al comerç marítim, va obtindre el títol de vila el 1540, el de «Molt Noble i Lleial» el 1862 i el de ciutat el 1881.

La vinya va ser el seu cultiu principal fins que la fil·loxera va donar pas a garroferes, oliveres, ametlers i, més tard, cítrics. La pesca ha sigut sempre un dels seus pilars, al costat de la indústria del moble, el comerç i els serveis propis d'una capital comarcal.